Vergonya

Ens ensenyen
a tindre vergonya dels nostres cosos,
actes i pensaments.
Ja s’encarreguen bé d’açò
amb l’educació judeo cristiana
a on la culpa
es el conducte
de les nostres vides.
Després
continua la repressió,
amb normes i patrons
que ens diuen
si el que fem està
bé o es roi.
Les coses semblen ser
blanques o negres,
i nosaltres només som
homes o dones,
heterosexuals o homosexuals,
valents o dèbils...
La construció binaria
està activada
des del primer moment.
Naixem
amb una gran etiqueta
que ens assenyala
com utils o defectuosos.
Tenim una tara – o açò ens han fet pensar.
Es a dir,
sembla que necessitem
una millora
per a encaixar en el sistema,
per açò, l’Estat
s’ocupa de nosaltres
amb la seua educació tradicional,
la familia de bons valors i
la repressió sanitaria.
Perquè he de tindre vergonya de cóm sóc?
D’expressar-me a la meua manera,
de sentir,
d’explorar,
de viure.
Perquè he d’amagar-me, plorar a escondides...
Perquè no puc vestir-me com vull
o menjar el que em dóna la gana
sense ser criticada.
Cridar el que sóc,
com ho sent.
No he de tindre vergonya per res
i tu,
amb les teues normes adoctrinadores
no em faràs callar.
Perquè la vergonya no existeix
si jo no te seguisc el joc,
i una,               
ja està cansada.

Comentarios

Entradas populares