Tremolant d'amor

Només vull respirar el teu alé
i unflar-me de vida,
per a poder sentir aquest moment
doncs em sent perduda i atordida.

I es que cada vegada que em mires
sent una explosió dins del pit,
i les cames em comencen a tremolar, 
crec que m'ofegue
i perd la veu,
el cor em pega voltes
amb tant de frenesí
que les mans em suen,
i sent que caic a terra,
però tu no em soltes
i m'obligues a pujar el cap
amb ternura,
per a poder mirar-me als ulls
i dir-me que m'estimes.

I de nou
em robes l'alé, 
però mai haguera sigut més feliç que en aquest precís moment.


Imagen: Sandro Botticelli

Comentarios

  1. Ooooohhh!!!! t'ha quedat preciooooos, com es nota l'amor que tens per ella jejeje de veritat m'ha agradat molt :) i és tot un detall que l'hagis escrit en valencià, aunque tinc un dubte ortogràfic quan dius "crec que m'ofegue
    i perd la veu", el perd, no està malament conjugat??
    Per últim comentar la foto que has posat, és la de la samarreta!! jejeje molt bonica :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Crec que no, ho he buscat i tot.. però n'idea :S

      M'alegra que t'haja gustat, ara toca vore que opina Adry :D

      Eliminar
  2. Muy bonito Esther! Eres la mejor describiendo situaciones romanticonas, eso demuestra que estás hecha de amor! jeje ¿Este poema es para tu amiga Andrea?

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares