16 jun. 2012

Tremolant d'amor

Només vull respirar el teu alé
i unflar-me de vida,
per a poder sentir aquest moment
doncs em sent perduda i atordida.

I es que cada vegada que em mires
sent una explosió dins del pit,
i les cames em comencen a tremolar, 
crec que m'ofegue
i perd la veu,
el cor em pega voltes
amb tant de frenesí
que les mans em suen,
i sent que caic a terra,
però tu no em soltes
i m'obligues a pujar el cap
amb ternura,
per a poder mirar-me als ulls
i dir-me que m'estimes.

I de nou
em robes l'alé, 
però mai haguera sigut més feliç que en aquest precís moment.


Imagen: Sandro Botticelli

4 comentarios:

  1. Ooooohhh!!!! t'ha quedat preciooooos, com es nota l'amor que tens per ella jejeje de veritat m'ha agradat molt :) i és tot un detall que l'hagis escrit en valencià, aunque tinc un dubte ortogràfic quan dius "crec que m'ofegue
    i perd la veu", el perd, no està malament conjugat??
    Per últim comentar la foto que has posat, és la de la samarreta!! jejeje molt bonica :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Crec que no, ho he buscat i tot.. però n'idea :S

      M'alegra que t'haja gustat, ara toca vore que opina Adry :D

      Eliminar
  2. Muy bonito Esther! Eres la mejor describiendo situaciones romanticonas, eso demuestra que estás hecha de amor! jeje ¿Este poema es para tu amiga Andrea?

    ResponderEliminar