Escrivim

Pensen que no tenim veu
que no podem cridar,
esteu ben equivocats.
Creuen que no tenim força
que no podem barallar,
esteu ben errats.

Nosaltres tenim les ferramentes,
hem agafat la paraula
i estem escrivint la nostra historia.

Senten que ens podem espantar
amb les seues violències,
que són capaços d’acovardir-nos 
i que nosaltres quedarem mudes
davant de la seua incidència.

Ploma i paper,
sang que dona vida.

Estem fartes dels colps,
dels silencis,
dels insults.
De les seues bromes
que no fan gracia a ningú.

Hem decidit denunciar
la seua crueltat invisibilitzada.
que s’estén com un mantell ronyós
infectant a tota la humanitat,
amagant-se dins dels seus
discursos plens de pols, ràbia i merda.

No volem ser part d’aquest joc
de ments malaltes,
que creen els obstacles
que ens deixen fora de tota experiència.

Anem a trencar ixes barreres,
nostra es la lluita
la que va ser de les nostres mares,
iaies,
germanes.

Farem que tremoli la terra
i que caiguin els dolents,
aquells que ens matem amb els seus sermons.

Som l’aquelarre,
la marea,
l’udol que descompon
l’al·legat masclista.

Som la bandada,
la penya,
el rumor que acaba
amb el predicador sexista.

Seguim escrivint
amb suor,
llàgrimes,
força feminista.
Seguim fent la historia
que ens fa gran
i ens plena.

Comentarios

Entradas populares