Escrivim
Pensen
que no tenim veu
que
no podem cridar,
esteu
ben equivocats.
Creuen
que no tenim força
que
no podem barallar,
esteu
ben errats.
Nosaltres
tenim les ferramentes,
hem
agafat la paraula
i
estem escrivint la nostra historia.
Senten
que ens podem espantar
amb
les seues violències,
que
són capaços d’acovardir-nos
i
que nosaltres quedarem mudes
davant
de la seua incidència.
Ploma
i paper,
sang
que dona vida.
Estem
fartes dels colps,
dels
silencis,
dels
insults.
De
les seues bromes
que
no fan gracia a ningú.
Hem
decidit denunciar
la
seua crueltat invisibilitzada.
que
s’estén com un mantell ronyós
infectant
a tota la humanitat,
amagant-se
dins dels seus
discursos
plens de pols, ràbia i merda.
No
volem ser part d’aquest joc
de
ments malaltes,
que
creen els obstacles
que
ens deixen fora de tota experiència.
Anem
a trencar ixes barreres,
nostra
es la lluita
la
que va ser de les nostres mares,
iaies,
germanes.
Farem
que tremoli la terra
i
que caiguin els dolents,
aquells
que ens matem amb els seus sermons.
Som
l’aquelarre,
la
marea,
l’udol
que descompon
l’al·legat
masclista.
Som
la bandada,
la
penya,
el
rumor que acaba
amb
el predicador sexista.
Seguim
escrivint
amb
suor,
llàgrimes,
força
feminista.
Seguim
fent la historia
que
ens fa gran
Comentarios
Publicar un comentario